Els jardins de Mallorca en els Segles XVIII XIX. Del paisatge il·lustrat a l'eclecticisme burgès

Resum

Introducció La present tesi doctoral té per objecte l’estudi històric, artístic i patrimonial dels jardins de Mallorca en els segles XVIII i XIX. Es tracta d’un camp d’estudi que ha restat marginal en l’àmbit de la investigació acadèmica local. El període coincideix amb un moment àlgid en la creació de jardins. Així mateix, defensam que delimita l’inici i el desenvolupament d’una renovada cultura de la jardineria. A la gènesi del procés hi identificam els efectes de la Il·lustració, que es consolidaran en el decurs del vuit-cents. Per tal de comprendre i interpretar les especificitats i l’abast de les aportacions illenques, amplificam el marc cronològic de l’anàlisi des de les primeres manifestacions físiques i conceptuals del jardí. El discurs es basteix sobre paràmetres teòrics i metodològics que es fonamenten en la interpretació del jardí com a un espai vinculat a un sistema de paisatge i com a fenomen especialment sensible als canvis i a les transformacions. En conseqüència, l’anàlisi contempla la incidència dels diferents factors socials, artístics i culturals. Àdhuc, es dedica especial atenció a les especificitats morfològiques i a les regles precises que configuren el paisatge, urbà i rural, en el qual el jardí s’integra i contribueix a caracteritzar. Contingut de la investigació L’estudi és el resultat de la sistematització de la informació i de les dades procedents del treball de camp i de la investigació arxivística, tant dels jardins existents com dels ja desapareguts. L’exposició dels resultats s’articula en quatre parts: en la primera s’estableix el marc disciplinari del jardí com a objecte d’estudi de la Història de l’Art, des de la seva doble perspectiva com a manifestació artística i com a bé patrimonial. En la segona s’exposen els coneixements actualitzats de l’evolució dels jardins des de l’Antiguitat fins a l’Època Moderna. La tercera se centra en l’anàlisi de la pràctica de la jardineria en els segles XVIII i XIX. En la quarta i última part, es fa una valoració crítica de la gestió patrimonial dels jardins, en la qual s’inclou l’estudi específic dels vuit exemplars que en l’actualitat gaudeixen de protecció en categoria de Jardí Històric. Conclusions Els objectius generals que es plantegen són: aportar una sistematització cronològica i estilística; valorar la importància quantitativa i qualitativa que ha tengut la creació dels jardins en el discurs general de les arts a Mallorca i determinar la seva incidència en la caracterització del paisatge cultural illenc. Així mateix, es proposen els instruments científics i metodològics per a cobrir les llacunes existents sobre el tema i contribuir, des de la disciplina de la Història de l’Art, a l’eficàcia de les accions tutelars.