Violencia ejercida contra mujeres y niñas con discapacidad mediante la esterilización forzosauna situación de derechos humanos

Resum

La violència contra les dones i nenes amb discapacitat és una de les violacions dels drets humans més sistemàtiques i esteses a nivell mundial, sent una de les seves múltiples manifestacions el procediment d'esterilització forçada. L'escassa informació sobre la salut d'aquest col·lectiu, en particular, sobre la seva salut sexual i reproductiva, la poca visibilitat i reconeixement de la pràctica, junt amb un context global de ciència androcèntrica que ha invisibilitzat a les dones i els temes relacionats amb la seva salut, han generat un buit de coneixements sobre aquest problema. Tot això revela la urgència de recerca en la temàtica, perquè, malgrat ser condemnada per acords internacionals, aquesta pràctica continua aplicant-se a nivell mundial, com succeeix a Xile i Espanya. En aquesta recerca s'analitza la situació actual de la violència exercida mitjançant l'esterilització forçosa a dones i nenes amb discapacitat des de la perspectiva de dones representatives de Xile i Espanya, amb el propòsit de contribuir a una millor comprensió del fenomen, formular mecanismes per a la prevenció d’aquesta pràctica i buscar estratègies d'apoderament per a dones i nenes vulnerades. L'estudi s'aborda des d'una metodologia mixta de recerca. A partir d'una perspectiva qualitativa-quantitativa i bibliomètrica, es mostra l'estat de l'art en aquest àmbit al llarg dels 20 anys estudiats. Des d'una mirada qualitativa, a través dels relats de dones vinculades a la pràctica, es va evidenciar i va analitzar un panorama general de la situació a Xile i Espanya. I, des d'un enfocament comparatiu qualitatiu, es va comparar la situació observada entre els països estudiats. Es conclou que la situació actual de la pràctica d'esterilització forçada en els contextos estudiats és de plena vigència. Des de la literatura científica es distingeix com una forma de vulneració dels drets humans, encara que destaca per considerarse una forma de violència contra les dones amb discapacitat, amb escàs reconeixement social i científic. A Xile i Espanya, les dones i nenes amb discapacitat són vistes com el centre de múltiples tipus de violències i discriminació interseccional sistemàtica relacionada amb la seva salut sexual i reproductiva. Es visualitza que sobre elles s'han imposat una sèrie de mesures d'apropiació de la seva sexualitat i reproducció per part de les polítiques d'Estat, element que ha aprofundit les dinàmiques d'exclusió del col·lectiu. La falta de reconeixement polític-social, com a subjectes de drets, ha generat la seva escassa visibilitat i abandó. Diverses institucions socials encarregades de la dominació i opressió dels drets sexuals i reproductius de dones i nenes amb discapacitat actuen com a mecanisme de manutenció i reforç del patriarcat, reproduint sistemes de desigualtat social i apartheid. Es formulen una sèrie de propostes de prevenció de la pràctica i estratègies d'apoderament per a aquestes dones i nenes. Aquesta tesi ha contribuït amb el propòsit essencial d'aprofundir i donar visibilitat a aquest tipus de violència contra les dones i ser una aportació substantiva en l'avanç cap a la seva eradicació. Aquest treball busca ser una contribució per als estudis crítics de la discapacitat, feminisme de la discapacitat i salut de les dones.