Redes sociales y espacios universitarios.Conocimiento e innovación abierta en el espacio iberoamericano del conocimiento.

  1. Domínguez Figaredo, Daniel
  2. Álvarez Montero, Francisco José
Revista:
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal

ISSN: 1698-580X

Any de publicació: 2012

Volum: 9

Número: 1

Pàgines: 51-64

Tipus: Article

DOI: 10.7238/RUSC.V9I1.1100 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: RUSC. Universities and Knowledge Society Journal

Resum

Els espais socials basats en les tecnologies de la informació poden obrir noves vies per a facilitar la participació de la comunitat universitària en els processos de presa de decisions. Tot i que l'apropiació de tecnologia és molt elevada i generalitzada entre els col·lectius universitaris, és molt feble la presència de processos i estructures adequats que permetin a les institucions canalitzar la participació en línia, analitzar-ne l'impacte per a millorar les finalitats de l'organització i, en última instància, utilitzar aquests processos oberts com a base per a generar innovacions en les principals línies d'acció. Partint de l'experiència en la coordinació del projecte UniversiaG10 -la plataforma en el web social de la II Trobada Internacional de Rectors Universia (EIRU)-, en aquest article es formulen algunes innovacions i hi ha alguns elements que justifiquen la necessitat d'avançar cap a una autèntica governança electrònica de les universitats. A partir del disseny i els resultats d'aquest projecte, es revisen les bases de la sociabilitat en el web partint de l'enfocament dels moviments de base (moviments grassroot) i els nous models d'interacció híbrida en xarxes socials dins-fora d'internet. Basant-nos en aquestes experiències i en la seva anàlisi crítica, es plantejaran formes d'«empènyer» (to nudge) cap a processos d'innovació oberta en les institucions d'ensenyament superior, prenent com a referència les dinàmiques de participació en el web social. En concret, es conceptualitzen dos casos d'innovació socioeducativa que parteixen de les accions aplicades durant el desenvolupament del projecte: la institucionalització de les lògiques participatives i les dinàmiques basades en la comunitat. En les conclusions es posa de manifest l'oportunitat d'avançar cap a models de governança electrònica a les universitats, amb l'objectiu d'integrar la innovació oberta i les dinàmiques de participació de la comunitat universitària que tenen el suport de les tecnologies socials.

Referències bibliogràfiques

  • ÁLVAREZ, J. F. (2001). «Filtros, membranas y redes: vínculos entre ética y economía». En: Mª. I. Lafuente (coord.). Los valores en la ciencia y la cultura: Actas del Congreso «Los valores en la ciencia y la cultura». León: Universidad de León, Servicio de Publicaciones. Págs. 159-176.
  • ÁLVAREZ, J. F. (2002). «El tejido de la racionalidad acotada y expresiva». En: M. B. Wrigley (ed.). Dialogue, language, rationality. Campinas, Brasil: Universidad de Campinas.
  • ÁLVAREZ, J. F.; DOMÍNGUEZ, D. [et al.] (2010). UniversiaG10: Gestión en la nube del II Encuentro de Rectores Universia. Madrid. [Fecha de consulta: 10 de diciembre de 2010]. <http://www.slideshare.net/universiag10/informe-universiag10-30062010>
  • ÁLVAREZ, J. F. ; ÁLVAREZ, L.; DOMÍNGUEZ, D.; KICZKOWSKI, A. (2011). «Gobierno electrónico y gobernanza en el Sistema Universitario Español». Informe de investigación. Ministerio de Educación. Programa de Estudios y Análisis (EA-2010-0147). Gobierno de España.
  • BENKLER, Y. (2006). The Wealth of Networks, How Social Production Transforms Markets and Freedom. New Haven: Yale University Press.
  • CASTELLS, M. (2000). La era de la información. Vol. I. La sociedad red. Madrid: Alianza Editorial.
  • CASTELLS, M. (2001). La galaxia Internet. Reflexiones sobre Internet, empresa y sociedad. Barcelona: Plaza & Janés.
  • CASTELLS, M. (2009). Communication Power. Nueva York: Oxford University Press.
  • Di MAGGIO, P.; HARGITTAI, E.; NEUMAN, W. R.; ROBINSON, J. P. (2001). «The Internet’s Effects on Society». Annual Reviews of Sociology. N.º 27, págs. 307-336.
  • DIANI, M. (2000). «Social Movement Networks Virtual and Real». Information Communication & Society. Vol. 3, n.º 3, págs. 386-401.
  • DOMÍNGUEZ, D. (2007). «Devenir histórico de mitos y usos tecnológicos en educación a distancia: de la lectoescritura al e-learning». TEXTOS de la CiberSociedad. [Fecha de consulta: 20 de noviembre de 2010]. <http://cibersociedad.net/textos/articulo.php?art=136>
  • ECHEVERRÍA, J. (2009). «Cultura digital y memoria en red». Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura. N.º 737, págs. 559-567.
  • ESTALELLA, A. (2005a). «Anatomía de los blogs. La jerarquía de lo visible». TELOS, Revista de Comunicación e Innovación. N.º 65. [Fecha de consulta: 20 de noviembre de 2010]. <http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articulocuaderno.asp@idarticulo=9&rev=65.htm>
  • ESTALELLA, A. (2005b). «Filtrado colaborativo: la dimensión sociotécnica de una comunidad virtual». UOC Papers. N.º 1. UOC. [Fecha de consulta: 30 de noviembre de 2010]. <http://www.uoc.edu/uocpapers/1/dt/esp/estalella.pdf>
  • FREIRE, J. (2007). «Rutas para la innovación abierta: costes, aceleración y creatividad». Nómada. [Fecha de consulta: 30 de noviembre de 2010]. <http://nomada.blogs.com/jfreire/2007/03/rutas_para_la_i.html>
  • FREIRE, J. (2010). «Cultura postdigital: pegamento, emergencia e innovación» [ponencia en línea]. En: Primer Maratón del Pensamiento sobre Internet y Nuevas Tecnologías de Fundación Telefónica (9 de julio: Madrid). [Fecha de consulta: 15 de diciembre de 2010]. <http://mediateca.fundacion.telefonica.com/vod-publico3/show.asp?numero=000-thinkparty-326>
  • GRAHAM, B.; COOK, S. (2010). Rethinking Curating. Art after New Media. Cambridge (MA): MIT Press.
  • JONES, S. G. (ed.) (1998). Cybersociety 2.0: Revising Computer-Mediated Communication and Society. Thousand Oaks: Sage.
  • JURIS, J. S. (2006). «Movimientos sociales en red: movimientos sociales por una justifica global». En: M. Castells (ed.). La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza Editorial. Págs. 415-439.
  • KATZ, J. E.; RICE, R. E.; ASPDEN, P. (2001). «The Internet 1995-2000: Access, Civic Involvement, and Social Interaction». American Behavioral Scientist. Vol. 45, n.º 3, págs. 405-419.
  • LARA, T. (2010). «Miénteme, pero con arte». Tiscar.com. [Fecha de consulta: 10 de enero de 2011]. <http://tiscar.com/2010/06/21/mienteme-pero-con-arte/>
  • MAYANS, J. (2001). «Género confuso: género Chat». TEXTOS de la CiberSociedad. N.º 1. [Fecha de consulta: 10 de enero de 2011]. <http://www.cibersociedad.net/textos/articulo.php?art=22>
  • MAYANS, J. (2006). «Etnografía virtual, etnografía banal. La relevancia de lo intranscendente en la investigación y la comprensión de lo cibersocial» [comunicación en línea]. En: III Congreso Online del Observatorio para la Cibersociedad. [Fecha de consulta: 10 de enero de 2011]. <http://www.cibersociedad.net/congres2006/gts/comunicacio.php?id=772>
  • Mc. CULLOCH, A. (2009). «The Student as Co-Producer: Learning from Public Administration about the Student-University Relationship». Studies in Higher Education. N.º 34, págs. 171-183.
  • MONGE, P.; CONTRACTOR, N. (2003). Theories of Communication Networks. Oxford: Oxford University Press.
  • NEARY, M. (2008). «Student as producer – risk, responsibility and rich learning environments in higher education. Social purpose and creativity – integrating learning in the real World». En: J. Barlow, G. Louw, M. Price (eds.). Procedings of Learning and Teaching Conference 2008. Brighton: University of Brighton Press.
  • NEARY, M.; WINN, J. (2009). The student as producer: reinventing the student experience in higher education. The future of higher education: policy, pedagogy and the student experience. Londres: Continuum.
  • NORRIS, P. (2001). Digital Divide: Civic Engagement, Information Poverty, and the Internet Worldwide. Cambridge: Cambridge University Press.
  • OCDE (2001). E-government: Analysis Framework and Methodology. OECD Public Management Service, Public Management Committee. [Fecha de consulta: 20 de noviembre de 2010]. <http://www.olis.oecd.org/olis/2001doc.nsf/LinkTo/PUMA(2001)16-ANN-REV1>
  • PANDO, F. (2010). «Guerra de césped: natural o artificial». Yorokobu. [Fecha de consulta: 15 de enero de 2011]. <http://www.yorokobu.es/2010/05/04/guerra-de-cesped-natural-o-artificial/>
  • RHEINGOLD, H. (1993). The Virtual community. Homesteading in the electronic frontier. Nueva York: Harper Perennial.
  • RHEINGOLD, H. (2002). Smart Mobs the Next Social Revolution. Cambridge, MA: Basic Books.
  • SÁEZ, F. (2004). Más allá de Internet: la Red Universal Digital. Madrid: Ramón Areces.
  • SIEMENS, G. (2010). xWeb. Connectivism. Networked and Social Learning. [Fecha de consulta: 15 de enero de 2011]. <http://www.connectivism.ca/?p=264>
  • TAYLOR, P.; WILDING, D. (2009). Rethinking the values of higher education - the student as collaborator and producer? Undergraduate research as a case study. Southgate (UK): The Quality Assurance Agency for Higher Education. [Fecha de consulta: 15 de enero de 2011]. <http://www.qaa.ac.uk/students/studentEngagement/Rethinking.pdf>
  • THALER, R.; SUNSTEIN, C.; BALZ, J. (2010). «Choice Architecture». Social Science Research Network. [Fecha de consulta: 15 de enero de 2011]. <http://ssrn.com/abstract=1583509>
  • THALER, R. H.; SUNSTEIN, C. R. (2008). Nudge: Improving Decisions about Health, Wealth, and Happiness. New Haven, CT: Yale University Press.
  • TURKLE, S. (1995). Life on the Screen. Identity in the Age of the Internet. Nueva York: Simon and Schuster.
  • UCEDA, J.; BARRO, S. (2009). Las TIC en el sistema universitario español. UNIVERSITIC 2009. Madrid: CRUE. [Fecha de consulta: 15 de enero de 2011]. <http://www.crue.org/export/sites/Crue/Publicaciones/Documentos/Universitic/UNIVERSITIC_2009.pdf>