Desigualtat socioeconòmica i salut mentalla proposta d’una renda bàsica per a protegir i promoure la salut mental

  1. RAVENTOS PANYELLA, SERGI
Dirigée par:
  1. Josep Espluga Trenc Directeur/trice
  2. Jordi Mundó Blanch Directeur/trice

Université de défendre: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 05 février 2016

Jury:
  1. José Adelantado Gimeno President
  2. David Casassas Secrétaire
  3. Borja Barragué Calvo Rapporteur

Type: Thèses

Teseo: 397957 DIALNET lock_openTDX editor

Résumé

En aquesta tesi es fa una aproximació teòrica a la salut mental i alguns conceptes associats a ella. Els determinants socials de la salut (mental) en els darrers anys han evidenciat que els humans som vulnerables a la inseguretat econòmica, a la precarietat vital i a les desigualtats socials de les nostres societats. Una vulnerabilitat que s’ha manifestat de moltes i diverses maneres en una pitjor salut mental: augment de l’ansietat i de la depressió, de consum de fàrmacs i dels suïcidis. S’aborden les desigualtats socials i com aquestes impacten en la salut mental i especialment amb les desigualtats de rendes. Unes desigualtats que han posat de manifest l’extrema importància que tenen les polítiques de protecció social i econòmica, fonamentals per a donar estabilitat i seguretat a la vida i a la salut de les persones. Es fa un repàs de les orientacions polítiques de diverses institucions i agències en salut per tal de promoure la salut mental i reduir les desigualtats socials. S’avaluen també negativament algunes de les polítiques que es porten a terme per part dels governs espanyol i català en un context de forta crisi i augment de les problemàtiques de salut mental derivades de la pobresa, l’atur i la precarietat laboral. Per fer front a aquesta situació de greu recessió econòmica i de gran augment de la pobresa de les poblacions, amb tot el que significa de patiment psíquic i problemes de salut mental, els govern espanyol i català han fet ús de les mateixes receptes que en una època qualsevol de creixement econòmic i aquestes velles fórmules en aquesta llarga i duradora crisi no han funcionat. No només han fracassat per les retallades dels diversos programes socials i serveis públics que existeixen, que han estat prou considerables, sinó per la enorme magnitud del problema que tenen les nostres societats: un atur crònic i persistent en un context on el mercat de treball està perdent llocs de treball per una automatització accelerada i una pobresa instal·lada permanentment des de fa anys que amb les temporals prestacions d’atur i ínfimes rendes mínimes no ha pogut fer desaparèixer. Tot això ha contribuït a elevar els nivells d’inseguretat econòmica que diverses investigacions han evidenciat que té greus conseqüències per a la salut mental de les persones. Finalment es planteja una mesura de protecció social de seguretat econòmica com la Renda Bàsica que té algunes experiències en diversos països. Els diversos experiments que s’han fet (Índia, Namíbia, Canadà, Carolina del Nord, Kenya, Alaska, etc.) assignant ingressos incondicionals a la població han aportat diversa evidència empírica de millores en diversos terrenys de la salut i especialment en la salut mental, la reducció de les desigualtats socials i la pobresa, millores en l’educació, en les relacions humanes, l’economia, etc. Una política de protecció social universal com la Renda Bàsica universal que s’estudia en aquest treball i que doni cobertura a tota persona pel fet de ser ciutadà, treballi o no, sigui jove o vell, home o dona, i que garanteixi una seguretat econòmica posaria fre a aquesta greu situació de precarietat vital i patiment mental d’una part cada cop més important de la societat.