The good seed childhood and the gothic in children’s fiction (1990s– early 2000s)

Resumen

Aquesta tesi estudia el gòtic a la literatura infantil de finals del s. XX i principis del XXI, i analitza com la tendència a transgredir del gòtic entra en conflicte amb el caràcter didàctic de la literatura infantil i el seu afany per promoure models de comportament socialment acceptables. Actualment, castells gòtics i cementiris, víctimes innocents perseguides pels dolents, la figura inquietant del doble, i molts altres motius propis del gòtic han passat a formar part de la literatura infantil. La infància es representa com una època plena de pors i preocupacions, i es qüestionen, aparentment, visions bucòliques i romàntiques de la infància. Segons estudis anteriors, aquesta irrupció relativament recent del gòtic en la literatura infantil reflecteix una preocupació amb la infància pròpia del tombant de segle, així com l’actual escepticisme de la nostra cultura pel que fa a la innocència dels nens, una qualitat que ja no es dóna per feta, degut, en gran part, als avenços en psicologia infantil i a esdeveniments recents que han fet palès que els nens també són capaços de cometre crims i altres actes de crueltat. El principal objectiu d’aquesta tesi és qüestionar la idea que les novel·les gòtiques per nens reflecteixen, d’una manera tan directa, les preocupacions actuals envers la infància. Tot i que les històries sobre nens estan ambientades en indrets cada cop més foscos, cal destacar que la figura del nen/a com a refugi de la bondat és més visible que mai. Per tal d’argumentar aquesta tesi, els quatre capítols que composen el meu treball ofereixen una lectura detallada de quatre de les novel·les gòtiques per nens més populars publicades en anglès des de la dècada dels 90: la saga de Harry Potter de J.K. Rowling (1997-2007), Coraline de Neil Gaiman (2002), la trilogia His Dark Materials de Philip Pullman (1995-2000) i A Series of Unfortunate Events de Daniel Handler (1999-2006). El gòtic en aquestes novel·les ofereix, certament, moltes possibilitats per qüestionar visions romàntiques de la infància i complicar els rols de ‘nen/a víctima’ i ‘adult dolent’. Tot i així, una lectura detallada dels texts revela que els elements gòtics no són gairebé mai utilitzats per qüestionar, de manera permanent, la creença en la bondat inherent del nen, d’acord amb les convencions del gènere infantil que estableixen la representació positiva dels nens gairebé com una norma. Així, la caracterització del nen/a revela una gran insistència en preservar una visió idealitzada de la infància, més que no pas un intent de subvertir aquests ideals.