La formació de la infermera quirúrgica a Catalunya

Zusammenfassung

En un inici justifico la recerca per la conjuntura de conèixer les dues ciències: la infermeria i la pedagogia, tant una com laltra amb molts anys dexperiència en les dues vessants, precisament per això he pogut constatar que són dues matèries complementaries i que shan de dir moltes coses una a laltra, perquè el seu objectiu és la persona, i el seu millorament. A traves dun mètode inductiu descriptiu es planteja la recerca la qual té les hipòtesis següents: Les apreciacions soci laborals i professionals de las infermeres quirúrgiques descrites en la literatura responen al que es reflexa en els centres hospitalaris i les escoles. I les infermeres quirúrgiques necessiten uns estudis especialitzats desprès del Diplomat dInfermeria per exercir la seva activitat segons les infermeres quirúrgiques, gestores de recursos humans, infermeres docents i metges. Es fa un estudi exhaustiu en el marc teòric de com està lestat de la qüestió a nivell professional, soci laboral i de la formació de la infermera quirúrgica en els capítols I, II, III de la tesi; per passar desprès al marc empíric a on es treballa des duna vessant quantitativa i una vessant qualitativa. Des de la vessant quantitativa es tria el millor instrument que es creu per aquesta recerca, un qüestionari, que es validat per deu experts i provat amb un grup control, el qual es repartit en els col·lectius següents: lusuari, com lelement més important aquí va dirigida latenció daquests col·lectius, les infermeres quirúrgiques, les gestores de recursos humans, les docents quirúrgiques i docents medico- quirúrgiques, les metges (cirurgians, anestesiòlegs...) tots ells propers a lacte quirúrgic. Tots ells de sis hospitals de Catalunya, que són triats en funció a la seva significació en el territori, que pertanyen a la capital de província, perquè són hospitals públics, universitaris, i dintre de la nomenclatura dhospitals de generals i complexos. Des de la vessant qualitativa es tria el millor instrument que es creu per aquesta recerca, lentrevista, que per la seva complexitat, sols es porta a terme en aquelles persones referents en la infermeria, i per tant expertes en el tema, com són: les directores de les setze escoles dinfermeria universitària, de les quals una delles és la presidenta de lassociació de les directores de les Escoles Universitàries dInfermeria de Catalunya, les sis directores dinfermeria dels hospitals qüestionats, la presidenta del Col·legi dInfermeria de Barcelona, que a més és la Presidenta del Consell dInfermeria de Catalunya, la presidenta de lAssociació dInfermeria Quirúrgica dEspanya, i lexperta dafers internacionals i visepresidenta de lAssociació Europea dInfermeria Quirúrgica.Dels dos estudis sextreuen molts resultats, que a la vegada que permeten demostrar i descriure les hipòtesis plantejades, i permeten, a la vegada, extreure unes conclusions concretes que porten a unes reflexions i conclusions generals tant important com per ex: que moltes infermeres quirúrgiques comencen el la seva activitat professional en làrea quirúrgica sense cap tipus destudi sols lexperiència, amb un risc enormement important per lusuari i el propi professional, amb la inhibició de les institucions sanitàries i el desconeixement daltres col·lectius; tot i això, moltes professionals davant aquesta situació, es veuen empeses a fer algun tipus de formació com és un postgrau. Per últim es descriuen els límits de la recerca, així com les línies futures dinvestigació i actuacions a fer. My research is from the outset justified by combining my knowledge of two disciplines: nursing and teaching, where my many years of experience in both allow me to attest that they are complementary subjects, and that they also share many things in common, because their common objective is personal improvement. Through an inductive and descriptive methodology, the enquiry has pursued the following hypotheses: The personal and professional appraisal of the operating room nurses as outlined in the document is concerned with reflective observations from hospitals and schools. Evidently operating theatre nurses require specialist studies following their Nursing Diploma which enables them to exercise their activities as operating theatre nurses, human resources administrators, teaching nurses and doctors. A very complete analysis is made in the theoretical framework of the issue at a professional, personal and training level of the operating theatre nurse in chapters I, II and III of the thesis, moving on to the empirical framework, where a quantitative and a qualitative point of view are taken. The quantitative aspect selects the best instrument for such research, a questionnaire which is validated by ten experienced people and tested through a control group which is distributed across the following collective groups: the user, who, as the final beneficiary of these collective efforts, is the most important element; the operating theatre nurses, the human resources administrators, the operating theatre teachers and the medical operating theatre teachers (surgeons, anesthesians), all of them closly involved in the surgical field. All those people have been selected from six Catalonian hospitals of recognised standing within the country, sited in provincial capitals, and including both public and university hospitals under the categories of general and specialist hospitals. Regarding the qualitative view, the best research instrument is the interview, which owing to its complexity, is only carried out with subjects familiar with nursing and with experience in the area, such as the directors of the sixteen university nursing schools, one of whom is the president of the association of directors of the Nursing University Schools in Catalonia, the six nursing directors of the interviewed hospitals, the president of the Nursing Professional College of Barcelona, who is also the president of the Council of Nurses of Catalonia, the president of the Operating Theatre Nurses Association of Spain, with international experience of such matters, also being vice-president of the European Association of Operating Theatre Nurses. The body of findings from both lines of inquiry enable us to express and demonstrate the hypothesis and, at the same time, establish some specific conclusions of major importance, for example: the fact that many nurses begin their activities in the operating theatre field without any special training, relying only on experience, a factor which carries a very serious risk for the user and for the professional, a ask reglected by the health institutions and without the knowledge of other professionals in the field. However, as a result of such a situation, many of the nurses become persuaded to follow futher, post-diploma training. The conclusion defines the boundaries of the research work, sets out guidelines for future areas of investigation and recommends proceedures to implement.