Els gravats rupestres prehistòrics d'estil tazina del jaciment de sluguilla lawash (sàhara occidental)

  1. Ventura Almeda, Helena
Dirigida por:
  1. Narcís Soler Masferrer Director/a
  2. Joaquim Soler Subils Codirector/a

Universidad de defensa: Universitat de Girona

Fecha de defensa: 21 de febrero de 2020

Tribunal:
  1. Martí Mas Cornellá Presidente
  2. Juliá Maroto Genover Secretario/a
  3. Inés Domingo Sanz Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 618117 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

Sluguilla Lawash és el jaciment amb una major concentració d’art rupestre prehistòric a l’aire lliure del Sàhara Occidental. El formen 1143 lloses gravades amb 2087 motius entre els quals el 99% presenten una traç incís, amb una pàtina fosca que han estat classificats de l’estil Tazina. Pel seu estudi el jaciment s’ha dividit en 42 sectors que ocupen una extensió aproximada de 40 km², 40 km de llarg per 1 km d’ample, situats a la riba dreta del uadi Lawash-el-Tel·li. Entre els motius més abundants hi trobem figures animals d’urs, rinoceronts, elefants, girafes, antílops, estruços, facoquers o fèlids. En menor mesura hi ha representacions humanes, espirals, òvals, marques tribals de camells, signes de l’alfabet saharià, taulers per a jocs de taula, màscares i armes com destrals, pals llancívols, arcs i fletxes. La proposta cronològica del jaciment el situa des del 6500 BP, moment de l’arribada dels ovicaprins i dels gossos domèstics a l’oest saharià, al 3500 BP per l’absència de representacions de cavalls. Aquestes cronologies tant s’adeqüen a la presència dels gravats de destrals de tipus Metgourine, suposadament corresponents a la introducció de la metal·lúrgia entorn del 3800 BP, així com amb el darrer estadi humit de l’Holocè de la regió del Sàhara que s’hauria produït entre el 7500 BP i el 5000 BP.