Un nou fragment d'àmfora africana del tipus Statio 48 d’Ostia, amb marca M·(PALMA)·C, trobada a la costa de Tarraco

  1. Colom Mendoza, Enric 1
  2. López Vilar, Jordi 2
  1. 1 Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC)
  2. 2 Institut Català d'Arqueologia Clàssica
Aldizkaria:
Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia

ISSN: 0210-3729,  2174-517X

Argitalpen urtea: 2021

Zenbakia: 53

Orrialdeak: 245-251

Mota: Artikulua

DOI: 10.7203/SAGVNTVM.53.18190 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Beste argitalpen batzuk: Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia

Garapen Iraunkorreko Helburuak

Laburpena

En el present treball donem a conèixer un nou exemplar de la coneguda marca M·(palma)·C, que fou trobada a principis de 2020 a la costa tarragonina, procedent d’un possible context arqueològic de fondejador, o menys probablement, d’un derelicte naufragat en aquestes contrades. Aprofitant la troballa, recuperem l’estat de la qüestió sobre aquest segell epigràfic i la forma amfòrica a la qual va associat, el tipus Statio 48 d’Ostia, representada a un dels mosaics de la plaça de les Corporacions d’aquella ciutat. La manca d’estudis recents fent-hi referència ha provocat que el debat sobre l’origen de la marca i la tipologia amfòrica, s’hagi esvaït lleugerament en els darrers anys, encara que l’estat de la qüestió no estigui conclòs. Per aquest motiu, volem presentar noves hipòtesis per tal de reanimar la discussió entorn a l’origen de les àmfores africanes del tipus Statio 48.

Erreferentzia bibliografikoak

  • AMAR, G.; LIOU, B. (1994): Les estampilles sur amphores du golfe de Fos, Archaeonautica 4, 145-211. DOI: https://doi.org/10.3406/nauti.1984.956
  • ALEXANDROPOULOS, J. (2007): Les monnaies de l’Afrique antique. 400 av. J.-C. – 40 ap. J.-C., Presses Universitaires du Mirail, Toulouse. DOI: https://doi.org/10.4000/books.pumi.11199
  • BEN ABED-BEN KHADER, A.; BONIFAY, M.; GRIESHEIMER, M. (1999): L’amphore maurétanienne de la station 48 de la place des Corporations, identifiée à Pupput (Hammamet, Tunisie), Antiquités Africaines 35, 169-175. DOI: https://doi.org/10.3406/antaf.1999.1315
  • BERNAL CASASOLA, D. (1997) Las ánforas romanas bajoimperiales y tardoantiguas del Museo Municipal de Ceuta, Ceuta.
  • BONIFAY, M. (2004): Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique, B.A.R.-I.S. 1301, Oxford. DOI: https://doi.org/10.3086/9781841716510
  • CAPELLI, C. (1999): Annexe II. Analisi minero-petrografiche preliminari su anfore del tipo Stazione 47 del Piazzale delle Corporazioni, Antiquités africaines 35, 177-178.
  • COLOM MENDOZA, E. (2013): La isla de Mallorca (Baleares) como hito marítimo del eje comercial procedente de la Bética en época romana, @rqueología y Territorio 10, 87-100.
  • COLOM MENDOZA, E. (2016): La isla de Mallorca (Baleares) dentro de los circuitos comerciales de la Antigüedad, Actas del V Congreso Internacional de Arqueología Subacuática (IKUWA V) (I. Negueruela, R. Castillo, P. Recio, coords.), Cartagena, 574-589.
  • CRISTOFANI, M.; ZEVI, F. (1966): Anfore ostiensi.
  • GOZALBES CRAVIOTO, E. (1993): Observaciones acerca del comercio de época romana entre Hispania y el norte de África, Antiquités africaines 29, 163-176. DOI: https://doi.org/10.3406/antaf.1993.1218
  • JÁRREGA, R.; COLOM, E. (en premsa): La presencia de ánforas romanas itálicas en Hispania durante el alto y medio imperio, V Congreso Internacional de la SECAH, Alcalá de Henares.
  • LAPORTE, J.-P. (1980): Amphores de Tubusuctu et l’huile de la Maurétanie Césarienne, Bulletin Archéologique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques 12-14 B (1976- 78), 131-157.
  • LEQUÉMENT, R. (1980): Le vin africain à l’époque impériale, Antiquités africaines 16, 185-193. DOI: https://doi.org/10.3406/antaf.1980.1063
  • MÁRQUEZ, J. C.; MOLINA, J. (2005): Del Hiberus a Carthago Nova. Comercio de alimentos y epigrafía anfórica grecolatina, Instrumenta 18, Universitat de Barcelona.
  • MARTIN, A. (1999): Amphorae, A Roman Villa and a Late Roman Infant Cemetery. Excavation at Poggio Gramignano, Lugnano in Teverina (D. Soren, S. Soren, dirs.), Roma, 329-362.
  • MRABET, A.; MANI, T.; HAMROUNI, M. R. (2014): Nouvelles découvertes de marques amphoriques à Sullecthum (Salakta, Tunisie), Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma) VI (J. M. Blázquez, J. Remesal, eds.), Instrumenta 47, 629-681.
  • PANELLA, C. (1989): Le anfore italiche del II secolo d.C., Amphores romaines et histoire économique. Dix ans de recherche, Publications de l’École Française de Rome, 139-178.
  • PÉREZ, W. (2007): Troballes arqueològiques al litoral tarragoní. Dotze anys d’arqueologia subaquàtica (1968-1980), Tarragona.
  • ORFILA, M.; MERINO, J. (1989): Una marca de ánfora de Tubusuctu hallada en Sa Mesquida, Santa Ponça (Mallorca), Sagvntvm-PLAV 22, 465-470.
  • QUEVEDO, A. (2019): Dinámicas Comerciales entre Hispania y Mauretania Caesariensis. Algunas reflexiones a partir de la evidencia ceràmica (ss. I V d.C.), Zephyrus LXXXIII, 59-77. DOI: https://doi.org/10.14201/zephyrus2019835977
  • REMOLÀ, J. A. (2000): Las ánforas tardo-antiguas en Tarraco (Hispania Tarraconensis), Instrumenta 7, Universitat de Barcelona.
  • TRULLÉN, A. (2010): Tarraco urbs opulentíssima: Anàlisi de contextos ceràmics del segle I al III d.C, Tesi doctoral inèdita, Universitat Rovira i Virgili.
  • VAGLIERI, D. (1913): Regione I (Latium) Ostia, Atti della R. Accademia dei Lincei, anno CCCX, Serie quinta, Notizie degli scavi di Antichità, volume X, Roma, 120-141.
Datuen iturria: Dialnet