Hècate al drama àtic: invocacions i culte en tragèdia i comèdia

Resumen

El culte a divinitats ctòniques o infernals constitueix un aspecte ben particular de la religió grega clàssica dins del qual destaca Hècate, que s’esmenta al drama àtic en ocasions d’allò més diverses, adés associada a la màgia i l’inframon, adés a aspectes més positius de ritus de pas i protecció domèstica. A través de l’estudi de les fonts primàries —tragèdia i comèdia d’època clàssica—, pretenem, en primer lloc, sistematitzar les al·lusions a Hècate al drama i comprovar fins a quin punt s’hi representa el seu culte real, així com la seva relació amb uns altres déus ctònics. Segonament, comentem els passatges més significatius en funció del seu context per a determinar la funció dramàtica del culte a Hècate. Amb aquestes dades, en tercer lloc, examinarem les semblances i diferències detectades al corpus, tant entre subgèneres dramàtics com entre autors, mirant de discernir com evoluciona la caracterització de la deessa