Autonomía comunitaria y caciquismoidentidad étnica, control social y violencia en una comunidad mixe de Oxaca

Résumé

L’etnografia de la comunitat mixe de Salto de la Tuxpana i del greu conflicte que es va produir entre 2005 i 2007 és el punt de partida d’aquest article. La investigació realitzada va donar com a resultat més destacat el descobriment d’un violent cacicatge, legitimat ideològicament en l’autonomia comunitària, la identitat ètnica i el reclam d’una jurisdicció pròpia, i assentat fermament sobre tres mecanismes de control social: protecció a través de la Policia Comunitària Armada, accés a la terra i accés als programes de «desenvolupament». El caciquisme es defineix com el règim polític personalista, basat en estructures clientelars, que monopolitza i controla recursos i vots. També es proposa la hipòtesi de que la major part de la violència desplegada pels cacics és el resultat del procés de reproducció social del mateix sistema polític, quan es produeix una faccionalització simètrica de la comunitat, després d’un període d’estabilitat complementària