Història, entre lògica i empíria. Una lectura de la filosofia de la història hegeliana

Resumen

L'objectiu d'aquest treball és analitzar en tota la seva riquesa i complexitat la filosofia de la història universal del Hegel ja madur. Aquesta temàtica ha estat en general menystinguda per la part més creativa de la crítica hegeliana. Les raons poden ser moltes: (1) Hi ha intervingut la convicció que les grans "presses" especulatives es poden trobar més en unes altres obres -en especial les sistemàtiques i, fins i tot, les juvenils-. (2) També hi ha tingut a veure la reducció de la temàtica a alguns aspectes -pretesament més filosòfics o especulatius- d'escrits, rics però relativament curts, com són el final de la “Filosofia del dret” o l'escrit “La raó en la història”, tot oblidant o menystenint el gran cos de les “Lliçons sobre filosofia de la història” o els continguts referents a la història en la resta de cursos de Berlín. Així hom ha eludit gran part de la riquesa originària de la proposta hegeliana. (3) També s'ha produït que la filosofia de la història i els seus escrits han estat interpretats des d'altres obres, amb la qual cosa ha quedat malmesa l'especificitat del seu discurs. (4) A més a més aquesta temàtica, com a conseqüència de la crisi de l'historicisme, va ser molt abandonada fins recentment. El resultat ha estat que la producció en aquest àmbit del pensament hegelià no està al mateix nivell que la producció en altres àmbits de la filosofia hegeliana. Així resulta que encara podem considerar com la millor obra sobre la filosofia hegeliana de la història l'escrit de Lasson “Hegel als Gesehiehtsphilosoph” de 1920. La bibliografia sobre temes de filosofia de la història es troba dividida en dos tipus o gèneres d'obres: - El primer, són els intents pretesament complets i sistemàtics d'abastar tota la complexitat de la temàtica. D'aquests els realment valuosos són molt pocs: el de Lasson ja citat, esperem el que ens ha promès Meist, cal remarcar els D'Hondt “Hegel philosophe de l'historie vivante” i Flórez “La dialéctica de la historia en Hegel” (que són dels més interessants i complets). Cal tenir en compte naturalment els d'Hyppolite “Introduction à la philosophie de l'histoire de Hegel”, Löwith “El sentido de la historia” i també “De Hegel a Nietzsche”, Plebe “Hegel filosofo della historia”, O'Brien “Hegel on Reason and History”, Plenge “Hegel und die Weltgeschichte. Ein Vortrag”, Sofia Vanni “La concezione hegeliana della storia”. Tots aquests llibres són bons però solen estar mancats d'una anàlisi detallada i profunda de tot el material que sobre la filosofia de la història ens ha arribat del Hegel de Berlín. En general estan tan preocupats pel nucli especulatiu que obvien gran part de la riquesa -amb importants conseqüències especulatives, com tractarem de demostrar- de la filosofia de la història. Com veiem la bibliografia d'aquest tipus és relativament reduïda, alhora que ràpidament baixa de qualitat. - El segon tipus de bibliografia està composta per l'enorme quantitat d'articles -i algun llibre molt cabdal com per exemple el de Ritter “Hegel und die franzosische Revolution”- que fan referència a aspectes més o menys directament tractats per la filosofia hegeliana de la història. Aquest material és molt dispers però alhora molt ric: és plenament complementari de l'anterior ja que el que perden en voluntat de completesa ho guanyen en riquesa i preocupació pels continguts concrets. Alguns d'aquests articles són obres de circumstàncies o per engrandir la pròpia llista de publicacions, però molt d'ells són completes síntesis resultat de molts esforços dedicats a un tema específic. Dintre d'aquest tipus de bibliografia hi ha els escrits que estudien la relació de Hegel amb Grècia, la Revolució francesa, la Reforma, el cristianisme, l'art, la filosofia, l'astúcia de la raó, la fi de la història, etc. Són temes molt importants per a una completa elucidació de la filosofia de la història hegeliana. Normalment enllacen amb altres obres -des de les quals són sovint interpretats- i contribueixen, per tant, a arrodonir el pensament hegelià sobre filosofia de la història i a enllaçar-Io amb el conjunt del seu pensament i sistema. Entre aquests dos tipus de producció ens movem nosaltres i hem procurat no caure en un o altre tipus, sinó mirar d'aprofitar els avantatges de cada un i mirar d'evitar-ne els defectes. Així hem intentat abastar la totalitat de la rica proposta hegeliana; abastar la pràctica totalitat de la seva obra madura a Berlín sobre filosofia de la història. Analitzar-la, estructurar-la i sintetitzar-la, atenent tant als continguts concrets que Hegel desenvolupa com al nucli més especulatiu que s'hi pot trobar. Creiem que tots dos elements són absolutament indissolubles, solidaris i complementaris. La lògica específica del discurs hegelià només es pot copsar a partir dels desenvolupaments concrets -empírics- que la vehiculen, i aquests només mostren el seu logos a partir d'integrar-se en i exterioritzar aquella lògica. Per això hem acarat el nostre treball com una nova lectura que abastés tot aquest material alhora ric especulativament i concretament, que tant pot informar del nucli més profund del pensament hegelià com sobre els pressupòsits del seu pensament i de la seva època. Es tractava, doncs, d'encarar-nos directament amb Hegel, procurant evitar que els arbres dels comentaristes hegelians ens impedissin veure el bosc hegelià. Es tractava de veure si llegint de nou tots els escrits de temàtca filosofico-històrica podíem construir un discurs i una anàlisi que fes justícia, tant a la profunditat lògica del discurs hegelià com a la seva riquesa empírica. El treball s'estructura en quatre parts. - La primera estudia aspectes importants en l'evolució del pensament hegelià sobre la història: els diversos escrits rellevants conservats, el divers paper que hi juga, el lloc ocupat dintre del Sistema, el canvi -amb les possibles raons- en l'estructuració de la història universal de quatre a tres etapes. - La segona part és una anàlisi i intent de reconstruccIó del contingut de les “Vorlesungen” (edició Lasson), cercant-ne el fil lògic. - La tercera part investiga els elements que estructuren el discurs: (1) La llibertat com a meta de la història. (2) L'estat i les constitucions (crítica de la democràcia i dels plantejaments liberals (elogi de la monarquia). (3) El paper de l'esperit absolut (en especial de la religió com a saber de l'absolut accessible a tot el poble, cronològicament previ i amb més força impulsora que no la filosofia). (4) L'oposició esperit-natura (permanència d'un fons il.lustrat basat en el desequilibri entre esperit I natura, paral.lel al que s'estableix entre subjecte-objecte i universalitat-particularitat. (5) L'astúcia de la raó (l'astut argument que permet justificar la realització de la lògica de la història mItjançant I’empíria, anàlisi del paper de les passions, dels herois i del savi). - La quarta part treu les conclusions respecte al problema de l'harmonia entre lògica i empíria històriques (una distinció necessària encara que hi hagi una total immanència, la lògica com a punt de vista del Tot a partir del qual s'avalua l'empíria). Analitza l'especificitat del discurs dintre del sistema (com una versió lògico-diacrònica de la totalitat de la filosofia de l'esperit) i la resta d'obres (que és divers del discurs de la “Ciència de la lògica”, “La fenomenologia de l'esperit”, “Història de la filosofia”). Exposa el procés correlatiu i paral.lel d'autoconeixement i autocreació com a nucli lògico-especulatiu més profund. Finalment, treu les conseqüències de les nostres tesis respecte a la concepció de progrés (derivada de la seva noció de desenvolupament) i sobre el problema de l'afirmació hegeliana de la fi de la història.