Competencias mediáticas para el empoderamiento digitalestudio de caso de los inmigrantes hispanos en Estados Unidos

  1. Javier Gil-Quintana
  2. Sara Osuna-Acedo
  3. Carmen Marta-Lazo
Journal:
ReiDoCrea: Revista electrónica de investigación y docencia creativa

ISSN: 2254-5883

Year of publication: 2021

Volume: 10

Pages: 1-11

Type: Article

DOI: 10.30827/DIGIBUG.70948 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: ReiDoCrea: Revista electrónica de investigación y docencia creativa

Sustainable development goals

info

SDG classification obtained using Aurora SDG artificial intelligence model.

Abstract

Aquest estudi analitza les competències digitals dels immigrants hispans residents als Estats Units, amb la finalitat de conèixer quines són les seves possibles fortaleses i carències per arribar al veritable empoderament digital ciutadà com a grup. Com a tècnica d'anàlisis, es realitza una triangulació metodològica mitjançant enquestes als propis immigrants, entrevistes en profunditat a observadors privilegiats i focus groups a representants de diverses disciplines, tot això en paral·lel a l'estudi dels programes radiofònics de servei públic en la Spanish Public Radio, gestionat pels propis immigrants i destinats al seu grup. La conclusió a la qual s'ha arribat és que els immigrants hispans residents als EUA, dediquen el seu consum al ciberespai a un domini més instrumental d'aquest, però els falten actituds crítiques per actuar com a ciber ciutadania empoderada. L'empoderament digital d'aquest sector de la població és eficient per fer-se un lloc a l'espai digital, donar desposta a les seves carències, a les seves necessitats i per consolidar-se com a grup actiu i interactiu.

Bibliographic References

  • Anderson, L. E. (1994). A new look at an old construct: Crosscultural adaptation. International Journal of Intercultural Relations, 18, 293-328.
  • Ajrouch, K. J, y Amaney, J. (2007). Assimilating to a White Identity: The Case of Arab Americans. IMR, 41 (4), 860-879.
  • Atienza Montero, P. y Romo Calixto, C.E. (2020). El efecto de la población inmigrante sobre el empleo y los salarios de los trabajadores nativos. Una investigación empírica para España, 2009-2018. Estudios de Economía Aplicada, 39(3).
  • Bernstein, M. J., Donald F. S., Steven G., Young, K. H., y Eric C. (2010). Being "In" With the In-Crowd: The Effects of Social Exclusion and Inclusion Are Enhanced by the Perceived Essentialism of Ingroups and Outgroups. Personality and Social Psychology Bulletin, 36(8), 999-1009.
  • Berry, J. W. (2011). Integration and Multiculturalism: Ways towards Social Solidarity. Papers on Social Representations, 20, 2.1- 2.21.
  • Capote Pérez, L. J. (2018). Derecho, justicia y pensamiento crítico. Dilemata, (26), 197-205.
  • Cloutier, J. (1973). La communication audio.scripto-visuelle á l´heure des self-Media. Canada: Les Presses de l´Université de Montréal.
  • Cortina, A. y Miquel-Ángel, S. (2015). ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano. Barcelona: Fragmenta Editorial.
  • Deschamps, J. Claude, J. V., Sandra M., Rui CL., y Rosa C. (2005). Intergroup relations, racism and attribution of natural and cultural traits. Psicología Política, 30, 27-39.
  • Ferrés i Prats, J. (2010). Educomunicación y cultura participativa. En Aparici: Educomunicación: más allá del 2.0, 251-266. Barcelona: Gedisa.
  • Gil-Quintana, J. y Fernández-Galiano Amorós, M. (2020). Publicaciones, interacción, verdades y mentiras de adolescentes españoles en Instagram. Texto Livre: Linguagem e Tecnologia / Lingüística e Tecnología, 13(1).
  • González Briones, E. y Bernabeu, N. (2009). La noticia y el reportaje. Madrid: Ministerio de Educación. CIDE.
  • Guimond, S. y Elodie Roebroeck, M.S. (2015). Les representations du multiculturalisme en France: Decalage singulier entre l'individuel et le collectif. Social Science Information, 54(1), 1-26.
  • Hernández-Pérez, T. (2018). Ética y maximalismo digital: necesidad del pensamiento crítico sobre las tecnologías. Anuario Think EPI, 12, 352-355.
  • Hofstede, G. (2003). Culture; consequences: Comparing values, behaviors, institutions, and organizations across nations, 2nd ed. Thousand Oaks, CA: Sage.
  • Inglehart, R. (1990). Culture shift in advanced industrial society. Princeton: University Press.
  • Lanier, J. (2018). Ten arguments for deleting your social media accounts right now. Miami: Random House.
  • Marta-Lazo, C., Marfil-Carmona, R., y Hergueta-Covacho, E. (2016). Social media application to connectivity learning: The use of Relational Factor in Twitter dialectics. Etic net-Revista Cientifica Electrónica de Educación y Comunicación en la Sociedad del Conocimiento, 2(16), 304-319.
  • Murillo Torrecilla, F. J., Reyes Hernández Castilla, N. H., y MartínezGarrido, C. (2014). Elaboración y evaluación psicométrica de la escala de actitudes hacia la justicia social en educación (EAJSE). Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.
  • Nielsen, J. (2006). Participation Inequality: Encouraging More Users to Contribute. http://www.nngroup.com/ articles/participationinequality
  • Noelle-Neumann, E. (1995). La espiral del silencio. Barcelona: Paidós.
  • Osuna-Acedo, S., Gil-Quintana, J., y Cantillo-Valero, C. (2018). La construcción de la identidad infantil en el Mundo Disney. Revista Latina de Comunicación Social, 73(11), 1284-1306.
  • Osuna-Acedo, S. Marta-Lazo, C., y Frau-Meigs, D. (2018). De sMOOC a tMOOC, el aprendizaje hacia la transferencia profesional: El proyecto europeo ECO. Comunicar: Revista Científica Iberoamericana de Comunicación y Educación, 55(2), 105-114.
  • Pedraza Serrano, J. R. (2018). El documental ético: recurso procedimental, evaluación y pensamiento crítico. e-CO: Revista digital de educación y formación del profesorado, 15, 179-236.
  • Pérez Tornero, J. M., Samy Tayie, S. T., y Pulido Rodríguez, C. (2018). ¿Cómo afrontar las noticias falseadas mediante la alfabetización periodística? Estado de la cuestión. Doxa Comunicación, 26, 211-235.
  • Ramos, J. (2018). El desafío de un inmigrante latino en la era de Trump. México: Grupo Editorial Penguin Random House.
  • Santamaría, L. M. (2017). Impulsar el pensamiento crítico y la alfabetización mediática, claves para protegernos de las noticias falsas. Blog Evolución. Transformación y negocio digital.
  • Santillanes, N. (2021). Trabaho y salud mental de latinoamericanos en Estados Unidos. Más que una paradoja. México: Universidad Autónoma de México-Instituto de Investigaciones Sociales. Revista Mexicana de Sociología, 83(3), 303.
  • Schwartz, Shalom H. y Anat Bardi (2001). Value hierarchies across cultures. Talking a similarities perspective. Journal of CrossCultural Psychology, 32(3), 268-290.
  • Taylor-Gooby, P. (2013). Towards a More Pragmatic MultiCulturalism? How the UK policy community sees the future of ethnic diversity policies. Governance, 27(2), 267-289.
  • Toffler, A. (1995). La tercera ola. Barcelona: Plaza & Janes Editores.
  • Triandis, H. C., Robert Bontempo, M. J. Villareal, M. A., y Nydia L. (1988). Individualism and collectivism: cross-cultural perspectives on self-ingroup relationships. Journal of Personality and Social Psychology, 54 (2), 323–338.
  • Trompenaars, F. y Hampden-Turner, C. (1997). Riding the waves of culture: Understanding cultural diversity in business. Nueva York: Harper.
  • Unzueta, M. M. y Binning, K.R. (2012). Diversity Is in the Eye of the Beholder: How Concern for the In-Group Affects Perceptions of Racial Diversity. Personality and Social Psychology Bulletin, 38(1), 26-38.
  • Valente, G. (2021). El inmigrante en el cine del siglo XXI: un análisis de la identidad indocumentada y sus esfuerzos por mantener una comunidad unida dentro y fuera de la pantalla. CMC Senior Theses, 2784.
  • Van Dijk, T. (2005). Ideología y análisis del discurso. Utopía y Praxis Latinoamericana, 29: 9-36.
  • Vanhalst, J., Soenens, B., Luyckx, K., Van Petegem, S., Weeks, M.S., y Asher, S.R. (2015). Why do the lonely stay lonely? Chronically lonely adolescents' attributions and emotions in situations of social inclusion and exclusion. Journal of Personality and Social Psychology, 109(5), 932-48.
  • Vecina Marchante, C. (2012). Un estudio sobre representaciones sociales de la inmigración en la prensa y en una revista de barrio. Revista Electrónica de Investigación y Docencia (REID), 32-55.
  • Wagner, W, Holtz, P., y Kashima, Y. (2009). Construction and Deconstruction of Essence in Representating Social Groups: Identity Projects, Stereotyping, and Racism. Journal for the Theory of Social Behaviour, 39(3), 363-383.
  • Wan, C. y Yuen-Ga Chew, P. (2013). Cultural knowledge, category label, and social connections: Components of cultural identity in the global, multicultural context. Asian Journal of Social Psychology, 16(4), 247-326.