El paper de la intel·ligència emocional en el rendiment acadèmic de l'alumnat de primària

Resumo

Per què hi ha persones que s’adapten millor a les adversitats de la vida? Per què alguns alumnes amb un quocient intel·lectual alt fracassen a l’escola, mentre que d’altres amb menys capacitat intel·lectual tenen un millor rendiment acadèmic? Com s’explica que persones amb un baix quocient intel·lectual siguin capaces de relacionar-se amb els altres de manera eficaç? El concepte d’intel·ligència emocional (en endavant, IE) neix per intentar respondre a aquestes i altres preguntes similars. L’interès per estudiar la IE ha augmentat significativament en les últimes dècades degut a l’evidència empírica mostrada per alguns estudis sobre la influència que aquesta pot tenir sobre variables com l’èxit laboral (Alba-Juez i Pérez-González, 2019; Joseph et al., 2015; O’Boyle et al., 2011), l’estat de salut i benestar (Martins et al., 2010; Schutte et al., 2007), o el rendiment acadèmic (en endavant, RA) (Agnoli et al., 2012; Billings et al., 2014; Pulido-Acosta i Herrero-Clavero, 2019). Dins l’àmbit educatiu, hi ha cert consens entre educadors, investigadors i responsables polítics que la IE és una habilitat important pel correcte desenvolupament dels alumnes, tant pel seu benestar com pel seu èxit futur. Tot i que hi ha evidència que els programes socio-emocionals en escoles són efectius (Durlak et al., 2011) i que els factors no-cognitius són predictors del RA (Poropat, 2009; Richardson et al., 2012), encara queden molts buits per explicar sobre la relació entre IE i RA i la influència que juga la primera dins el context escolar. Gran part de la recerca realitzada fins el moment, ha estudiat la relació entre IE i rendiment en alumnes de secundària i d’universitat. Aquesta tesi pretén analitzar si els resultats obtinguts en estudis previs es poden replicar en una població poc estudiada com és l’etapa de primària. A més, no sempre s’han tingut en compte altres variables importants que poden jugar un paper clau en la relació, com els factors socials o cognitius. Ens trobem per tant, en un buit d’informació sobre la relació IE-RA en aquesta etapa educativa que es considera bàsica per al desenvolupament personal i acadèmic de l’alumnat. Essent un constructe que afecta de manera tan significativa la vida diària dels nens i nenes, és necessari estudiar-lo a fons i tenint en compte totes les variables per poder determinar el seu potencial. Així doncs, pensem que és important estudiar a fons el concepte de la IE i els seus components, així com la seva influència en el context educatiu, específicament en el RA dels alumnes de primària. Això resulta en una contribució complementària i poc explorada del treball realitzat fins al moment. En conseqüència, l’objectiu principal de la tesi és explorar la relació entre la IE i el RA dels alumnes, així com la possible influència relativa de la IE en comparació amb d’altres constructes com ara les habilitats socials i les funcions executives. Això es detalla de forma més concreta en els següents objectius específics: 1) Examinar la relació entre IE i RA; 2) Analitzar si les associacions IE – RA varien en funció de la matèria (llengua catalana i matemàtiques); 3) Explorar quines dimensions específiques de la IE tenen més pes en el rendiment de cada matèria; 4) Determinar la influència que tenen les habilitats socials (en endavant, HS) i les funcions executives (FE) en el rendiment; 5) Identificar quines HS i FE concretes es relacionen més estretament amb l’èxit acadèmic. Tractant-se d’una tesi doctoral desenvolupada per compendi d’articles, cadascuna de les publicacions dona resposta a un dels objectius prèviament esmentats. Els resultats posen en evidència la contribució de tots ells per respondre a l’objectiu principal de la tesi. L’estudi s’ha dut a terme a partir d’una mostra de 180 alumnes d’entre 8 i 11 anys (M = 9.67; DT = 1.03), escolaritzats en dos centres educatius de la província de Girona (Espanya), i que cursaven 3r i 5è curs d’educació primària. Per a l’avaluació de les diferents variables objecte d’estudi (IE, RA, HS i FE) s’han utilitzat proves estandarditzades i qüestionaris tipus autoinforme. El primer article, Does emotional intelligence have an impact on linguistic competences? A primary education study, explora la relació entre la IE i la competència lingüística dels alumnes. Concretament, l’estudi pretén identificar quins components específics de la IE estan més relacionats amb la competència lingüística dels alumnes de primària. Els resultats de l’article mostren que l’adaptabilitat i el component interpersonal són els factors de la IE que tenen un major impacte en l’assignatura de llengua. En particular, l’adaptabilitat s’erigeix com el component més relacionat amb la comprensió lectora, mentre que aquesta i el maneig de l’estrès són els millors predictors de l’expressió escrita dels alumnes. El segon article, Academic achievement in middle childhood: relationships with emotional intelligence and social skills, busca analitzar el paper que juguen les HS i la IE en el rendiment escolar, identificant quines dimensions específiques de la IE i de les HS estan més associades al rendiment en matemàtiques i llengua. Els resultats indiquen que tant la IE (l’adaptabilitat i el component interpersonal) com les HS (sobretot les habilitats de comunicació i cooperació) són clau per assolir l’èxit a l’aula. El tercer i últim article, titulat Promoting academic achievement in primary schools: the role of emotional intelligence and executive functions, pretén explorar conjuntament la influència de la IE i les FE en el rendiment. L’objectiu principal era identificar quines FE estaven més relacionades amb el rendiment, i observar si es produïen diferències en funció de l’assignatura. Es constata que les FE són millors predictores que la IE de l’èxit acadèmic i, més concretament, que la inhibició i la memòria de treball són les dues habilitats cognitives més associades al rendiment. Els resultats de la present tesi mostren que la IE té un impacte en el RA dels alumnes de primària. Això suggereix que la IE, juntament amb les HS i les FE, s’haurien de tenir en compte i promoure dins el context escolar. Avui en dia, l’educació del s. XXI té un gran nombre de reptes damunt la taula, i aquests canvien constantment segons les reformes legislatives i les demandes de l’entorn. No obstant això, si una cosa ha quedat clara amb l’evidència proporcionada és que prestar atenció a les competències socioemocionals no és una moda passatgera, sinó una necessitat per arribar assolir el benestar dels nostres alumnes i promoure el seu màxim potencial, no només acadèmic sinó també personal i social.