Reflexions sobre les oportunitats i dificultats de la fonamentació teòrica i metodològica en el treball social

  1. Arantxa Hernández-Echegaray 1
  1. 1 Universitat Oberta de Catalunya, España
Revista:
RTS: Revista de treball social

ISSN: 0212-7210,  2339-6385

Any de publicació: 2019

Número: 215

Pàgines: 13-31

Tipus: Article

DOI: 10.32061/RTS2019.215.01 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: RTS: Revista de treball social

Resum

Aquest article té com a objecte vincular les raons de l’escassa fonamentació teòrica i metodològica del treball social amb la tesi de la (des) professionalització. S’hi fa una anàlisi del malestar sentit pels treballadors socials en el seu quefer professional, que afecta la seva identitat i el seu reconeixement social. En la primera part de l’article es presenta un marc conceptual sobre el sistema de professions, la tesi de la desprofessionalització i els riscos que afecten el treball social a Espanya. En la segona part es presenten els discursos en relació amb l’objecte d’aquest article: (a) monopoli de coneixement feble, (b) la necessària retroalimentació de la pràctica, (c) treball social professional amb treball social acadèmic i (d) treball social en relació amb altres professions. La metodologia utilitzada ha estat l’anàlisi del discurs en cinquanta entrevistes en profunditat a experts en treball social. S’arriba a la conclusió que l’autoreflexió, la formació i el coneixement profund de les paradoxes que viu el treball social són elements clau per convertir els riscos en potencialitats.

Referències bibliogràfiques

  • Abbott, A. (1988). The System of professions: An essay on the division of expert labor. Chicago: University of Chicago Press.
  • Alonso, L. E. (1998). La mirada cualitativa en sociología. Madrid: Alianza Universidad.
  • Alonso, L. E., y Callejo, J. (1999). El análisis del discurso: del postmodernismo a las razones prácticas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 88, 37-73.
  • Brezmes, M. (2008). El Trabajo Social en España: una profesión para la democracia. Murcia: Universidad de Murcia.
  • Brown, P., Lauder, H., y Ashton, D. (2011). The Global Auction: The broken promises of Education, Jobs and Incomes. Oxford: University Press.
  • Conde, F. (2009). Análisis sociológico del sistema de discursos. Cuadernos Metodológicos, 43. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • Dominelli, L. (1996). Deprofessionalizing Social Work: Anti-Oppressive Practice, Competencies and Postmodernism. British Journal of Social Work, 26(2), 153-175. doi: 10.1093/oxfordjournals.bjsw.a011077
  • Dressel, P., Walters, M., Sweat, M., Clayton, O. Jr., y Chandler-Clayton, A. (1988). Deprofessionalization, Proletarianization, and Social Welfare Work. The Journal of Sociology & Social Welfare, 15(2), 113-131.
  • Fabricant, M. (1985). The Industrialization of Social Work. Social Work, 5, 389-395. doi:10.1093/sw/30.5.389
  • Gambrill, E. (2001). Social Work: An Authority-Based Profession. Research on Social Work Practice, 11(2), 166-175.
  • Harris, J., y White, V. (2013). A Dictionary of Social Work and Social Care. Oxford: Oxford University Press.
  • Healy, K., y Meagher, G. (2004). The Reprofessionalization of Social Work: Collaborative Approaches for Achieving Professional Recognition. British Journal of Social Work, 34, 243-260. doi: 10.1093/bjsw/bch024
  • Iturrieta, S. E. (2014). Sociología y Trabajo Social en el mercado laboral chileno. Un análisis sociológico. (Tesis doctoral inédita, Universidad de Granada, Granada.) Recuperado de http://digibug.ugr.es/handle/10481/30853#.VrmYNvnhBD8
  • Krmpotic, C. S. (2009). Identidad y alienación en Trabajo Social, en un contexto de reformas sociales, desprofesionalización y proletarización. Margen, 56, 1-10.
  • Larson, M. S. (1977). The rise of Professionalism: A Sociological Analysis. Berkeley: University of California Press.
  • Martín, M. (2013). La construcción de la identidad en Trabajo Social. Análisis de una trama hilvanada por sus personajes. (Tesis doctoral inédita, Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Trabajo Social, Madrid.)
  • NASW (2008). Deprofessionalization and Reclassification. Recuperado de https://www.socialworkers.org/da/da2008/finalvoting/documents/ Deprofessionalization%20and%20Reclassification%20%202nd%20 Round%20Final%20-%20Clean.pdf
  • Randall, G. E., y Kindiak, D. H. (2008). Deprofessionalization or Postprofessionalization? Reflections on the State of Social Work as a Profession. Social Work in Health Care, 47(4), 341-354. doi: 10.1080/00981380802173855
  • Verde. C. (2008). La exigencia de renovación del Trabajo Social en contextos postbienestaristas. Revista de Treball Social, 184, 45-57.
  • Zamanillo, T. (2018). Epistemología del Trabajo Social. De la evidencia empírica a la exigencia teórica. Madrid: Ediciones Complutense
Fuente de los datos: Dialnet